diumenge, 13 d’octubre de 2013

Primera setmana superada

Hola a tothom!
Primer de tot, demano disculpes per no haver escrit res durant tota la setmana, però és que he estat realment ocupat, amunt i avall, i quan arribava a l'apartament estava mort. Així dons, en aquesta entrada, resumiré una mica el que he fet durant aquests dies.

Diumenge:
L'andemà d'arribar, vaig quedar amb una amiga japonesa, la Yumi, a Umeda. Umeda és un dels barris més importants de la part nord d'Osaka, tant per tema de negocis, com de centres comercials, estacions o bars i restaurants. El que havia de fer aquí era comprar una targeta de mòbil SIM japonesa pel meu telèfon, així podria tenir internet. El millor lloc per anar si necessites qualsevol cosa per telèfons, ordinadors, etc, és a Yodobashi Camera. Ve a ser com un Mediamarket, però de 8 pisos; tenen absolutament de tot. Després de buscar i triar, me'n vaig comprar una de mensual, amb 1 GB de dades per gastar, per uns 27 €. I sort que vaig anar amb la Yumi, perquè per activar la targeta es necessita fer una trucada amb un mòbil japonès...

Barri d'Umeda

Yodobashi Camera

Aquesta es la SIM que vaig comprar

També necessitava una targeta mensual de metro, per no haver d'anar pagant cada vegada que l'agafava. I aquí, una vegada més, sort que vaig anar amb la Yumi. Com arriba a ser de complicat comprar aquestes targetes... Et fan emplenar tot un paper amb dades i històries (òbviament, tot en japonès), has d'explicar al senyor de la taquilla on vols anar, a on estàs estudiant... En  fi, que sol no hagués pas pogut.
Després de tot aquest merder, vam anar a fer un café pel barri, i xerrant una bona estona. Per cert, ella parla l'anglès perfectament, encara no sóc tan bo amb el japonès...

La Yumi


Dilluns:
Tocava anar cap a l'acadèmia de japonès. Ens havien convocat a les 10 del matí per fer un examen de nivell, per així poder-nos col·locar a la classe corresponent. La veritat és que em va sorpendre bastant la dificultat de l'examen, em pensava que seria una cosa molt més ràpida, i al contrari. Hi havia part de gramàtica, una redacció, "listening" i "speaking". Dues horetes ben bones fent la prova. Aquí va ser on vaig conèixer la Thien, la noia amb la que m'he fet més de la classe, i amb la que gairebé cada dia fem coses. Estava asseguda al meu costat durant l'examen. És de Canadà, però té orígens vietnamites. Una "crack".
Un cop acabat l'examen, ens van dir que tornéssim a la 1.30, que ens donarien els resultats, i a més, els professors, si voliem, ens acompanyarien a fer una volta de reconeixement pel barri de l'escola. Vaig anar a dinar Katsudon (filet de porc arrebossat i tallat, amb ou i arròs) amb la Thien i en Justin, un noi amb el que també em faig bastant. És d'Anglaterra, però té orígens xinesos.


Amb la Thien i en Justin

Katsudon


La volta pel barri amb els professors va estar molt bé, i he de dir que estic molt content, perquè són molt molt atents i amables, sempre que necessites alguna cosa són els primers en ajudar-te. Suposo que això és una de les coses de Japó que hauriem d'aprendre...
Ah! L'examen em va anar força bé, no estic al nivell més bàsic, tinc classe de dilluns a divendres, de 13 a 17.

Volta pel barri amb els professors


Dimarts:
No començàvem classe fins dimecres, així que tenia el dia lliure. Al matí vaig aprofitar per anar al super, tota una aventura... No sabeu com n'és de difícil una cosa que al teu país fas com si res. Tot està en japonès, potser em vaig tirar una hora allà, preguntant a la gent, buscant...
A la tarda, vaig quedar amb la Thien a Umeda per fer un café. Vam anar a un dels mil centres comercials que hi ha, a un lloc molt bucòlic, amb aigua (ho veureu a la foto). La cosa es va allargar i vam decidir anar a sopar per allà. Vam menjar Okonomiyaki (tu tries els ingredients, com carn, verdures, bolets, i et fan com una espècie de truita a davant teu, a una planxa que tens a la mateixa taula).

Barri d'Umeda

Bar on vam anar amb la Thien, a Umeda

Amb la Thien per Umeda

Panoràmica d'Umeda

Okonomiyaki


Dimecres:
Primer dia de classe. Sóm uns 14 al meu nivell, per tant la relació amb el professor és molt propera, està molt bé. Vam presentar-nos tots, i dir d'on veniem, i realment hi ha de tot. Americans, italians, xinesos, suecs, egipcis, anglesos, australians, canadencs, i un altre català!


Primer dia de classe


La classe


Tot i que vam començar per coses molt bàsiques que potser ja sabia, la veritat és que van molt per feina, i ara ja estem a un bon nivell.
Després de classe, vam anar tots junts a comprar els llibres, a una llibreria d'allà a prop.

Minna no Nihongo, el llibre que vaig comprar


Al metro, anant cap a l'apartament

Dijous:
Haviem quedat per dinar sushi amb la Thien, abans de classe, en tenia moltes ganes. Encara no n'havia menjat des que havia arribat. Vam anar a un local d'aquells que tenen una cinta giratòria, que els plats de sushi van passant (res a veure amb els que hi han a casa nostra...). A part, que vam afartar-nos com porcs, i potser vam pagar uns 5 euros cada un. Aquí el sushi està tirat de preu!!

Cinta de sushi


Després de classe vaig quedar a Dotonbori amb en David Esteban, un "crack". És un noi de Madrid que porta 8 anys, més o menys, vivint entre Japó i Xina, o sigui que sap molt sobre àsia. Us recomano enormement que visiteu el seu blog, és molt molt interessant. Jo només el coneixia virtualment, i en persona és un tiu molt maco, va ser tot un plaer. Ens va portar a mi i la Thien, que també va venir, a voltar per DenDen Town i Shinsekai, dos barris d'Osaka, explicant-nos-ho tot al detall... visita guiada particular.

Barri de Dotonbori, on em vaig trobar amb en David


Barri de Shinsekai


Al barri de Shinsekai, amb vistes a la torre Tsutenkaku


Al cap d'una estona la Thien va marxar, i jo em vaig quedar amb ell fent unes cerveses, unes quantes....
A l'arribar a la resi, hi havia molt moviment al menjador, i m'hi vaig quedar una estona.

Fent unes cerveses amb en David

El menjador de la residència quan vaig arribar...


Divendres:
Vaig tornar a dinar sushi amb la Thien un altre cop, amb aquests preus costa no fer-ho...
Després de classe, vam anar cap a Kyoto, en Justin, la Thien i jo. Allà, hi havia una quedada multicultural de gent d'arreu que vivia al Japó, per parlar, fer uns beures i sopar. La Thien ho havia vist per internet, i ens ho va comentar. I la veritat és que estic molt content d'haver-hi anat, la gent super divertida, tothom donant el seu punt de vista sobre diferents aspectes. Molt itneressant. De fet, la setmana que ve repetirem. A més, em van convidar a anar, la setmana que ve també, a una bar de Salsa a Osaka! No sé per què, com que els hi vaig dir que era d'Espanya, donen per suposat que sé ballar salsa. S'emportaran una sorpresa bastan divertida... jaja!

Gent bebent i sopant, vora el riu, a Kyoto

Quedada multicultural, a Kyoto


diumenge, 6 d’octubre de 2013

Ja he arribat!

Hola!!!

Ara que ja estic més o menys instal·lat, explicaré una mica el viatge fins aquí. 
Divendres, després de dinar, vaig agafar un vol a l'aeroport de Barcelona fins a Dubai. Van ser 6 hores i una mica més. Un cop allà, quan ja tens el cul quadrat i no saps com posar-te, vaig agafar un altre vol fins a Osaka, de gairebé 10 hores. Mortal. Molt pesat. El vol va ser molt tranquil, i tot i tenir tele amb pelis, jocs i tal, realment es fa etern...
Un cop a l'aeroport d'Osaka, et fan passar pel control d'immigració per fer-te el visat. En el meu cas, visat de turista, per un màxim de 90 dies. Hi han més opcions, com el d'estudiant, on pots estar més temps, el de treballador, etc.. (si a algú li interessa que m'ho demani, que m'he empaxat molt sobre el tema últimament). 
Amb el visat a punt, passes per un altre control (molt estricte), on em van fer obrir la maleta i buidar-la tota. M'ho van regirar tot. Això és, a part de que no portis droga, armes, etc..pel tema del menjar. No pots portar menjar de fora de Japó a la maleta. Si en troben, no et posen multa, però te l'agafen i el cremen. Sí, el cremen davant teu! jaja
Sortint de l'aeroport, vaig fer el canvi de moneda, a Yens, i ja vaig anar a agafar el metro cap a la residència, que està a una hora més o menys. Tot i que està bastant ben indicat tot, al principi lia una mica el sistema de trasport públic a Japó. A part del "Subway", el metro de tota la vida, també hi ha les línes "JR". Són una xarxa de línes de tren independents al metro, que també cobreixen tota la ciutat. Si no ho coneixes una mica, pots parar una mica boig...


Aeroport de Barcelona, abans d'agafar l'avió

A l'avió

A l'aeoroport de Dubai. Molt maco, per cert.

Vistes de l'Himalaya des de l'avió.
Al metro, anant cap a l'apartament.


 Quan vaig arribar a la parada de metro de la residència, vaig haver de trucar el propietari perquè no la trobava. El sistema de noms de carrers és molt estrany aquí al Japó... Vaig firmar el contracte i ja em van donar les claus. La veritat és que està molt bé. L'habitació és petitona, i el menjador, la cuina i el bany són comuns, però esta tot super net. Us deixo algunes fotos:


La residència des de fora.

La meva habitació.

El menjador comunitari.

Això va ser la meva recompensa després de més de 24 hores de viatje.


Avui diumenge, m'he anat a comprar coses bàsiques amb una amiga d'aquí, com l'abonament de metro, o una targeta japonesa pel mòbil, però ho explicaré demà amb calma, perquè mereix tota una entrada al blog...

Me'n vaig a sopar i a dormir, que demà matí tinc un examen de nivell a l'acadèmia!!




dijous, 26 de setembre de 2013

Me'n vaig!

Hola a tots!

Com molts ja sabreu, aquest 4 d'octubre marxo uns mesos al Japó, concretament a Osaka. I ara ve la reacció que tothom té quan li explico: "Per què?","Com és??", "Què hi vas a fer a l'altra punta de món?!" o "Estàs boig..."
La principal raó és que hi vaig anar de vacances aquest estiu i em vaig enamorar (més del que ja en pogués estar) del país. La gent, la cultura, el menjar, els paisatges... Van ser tres setmanes que se'm van fer curtíssimes, i només podia pensar en tornar-hi. A més, si a això li sumes que fa molt temps que tinc ganes de viure l'experiència d'anar-me'n tot sol a fora, ja tenim la resposta a la pregunta que tothom em fa.

El que faré allà, bàsicament, és anar a classes de japonès, als matins o a les tardes, depèn del nivell que em diguin que tinc. I la resta de temps que tingui, voltar, voltar i voltar.
D'aquí ve la idea de crear aquest blog. Crec que és la manera més fàcil per anar penjant el que faig durant aquest temps i que, a qui li interessi, em pugui anar seguint. Aniré penjant fotos, anècdotes i curiositats que em vagi trobant al dia a dia.

Així que espero que m'aneu llegint, i posar-vos una mica gelosos amb les publicacions.. :)

Us deixo amb algunes fotos del barri de Dotonbori d'Osaka, on es concentren gran part dels joves de la ciutat, ja que està ple de bars, karaokes, restaurants i locals per sortir de festa. Les fotos les vaig tirar aquest estiu durant el viatge.

Pont de Dotonbori, Osaka



Il·luminació nocturna, des del pont


A sobre el pont de Dotonbori.


Aquí es veuen la gran cantitat de bars i restaurants que hi ha...


Vistes del pont des de l'Starbucks

Espero que us agradi, i que comenteu! Una abraçada!